No fiar-se, pensar mal. Malfieu-vos d'aquell home: si pot, us enredarà. Malfieu-vos de l'amor. Ja me n'havia malfiat. En Pere començava a malfiar-se. [...]

Acció d'al·ludir; l'efecte. Paraules amb què hom al·ludeix. Figura retòrica que consisteix a evocar una cosa per mitjà d'una altra que hi fa pensar. [...]

Posar (un receptor) en sintonia amb un emissor. Coincidir en la manera de pensar o de sentir. Fa poc que ens coneixem però vam sintonitzar de seguida. [...]

Que mostra un caràcter, un aspecte o un comportament generalment atribuït a les dones. Malgrat aquests costums, no hem de pensar que sigui un home efeminat. Home efeminat.  [...]

Manera de pensar o d'obrar fundada en el fet de sentir-se a si mateix com el centre en què convergeix l'actuació pròpia o la dels altres. [...]

Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada. Capacitat, aptitud natural, per a exercir una funció. La facultat de pensar, de sentir, de voler. facultat estimativa [...]

Sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens. Travessar la plana solitària aquella hora del vespre feia basarda. [...]

Causar esglai (a algú). N'hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem. Ésser pres d'esglai. Va estar a punt de caure a l'abisme: tots ens vam esglaiar. [...]

Actitud de qui, en un conflicte bèl·lic, tendeix sistemàticament a creure en la derrota, o la desitja i hi contribueix. Manera de pensar o d'obrar fundada en una visió desproporcionadament pessimista d'una actuació, d'una situació, etc. [...]

Fer esdevenir parent per matrimoni. El pare el volia emparentar amb els Roca de Figueres. Esdevenir parent per matrimoni. Hauries de pensar bé amb qui t'emparentes! estar emparentat Tenir parentiu. Està emparentat amb les millors famílies del poble. [...]